PROJECTE EDUCATIU

I. LES CARACTERÍSTIQUES I TRETS D’IDENTITAT DEL CENTRE.

Són el conjunt de definicions institucionals que el Centre assumeix com a pròpies. Caracteritzen la presa de posició de l’escola respecte a aspectes rellevants en matèria d’educació, en un intent d’enumerar i comunicar les principis que identifiquen les conviccions del centre des de les perspectives antropològica, social, religiosa, lingüística, metodològica, organitzativa,... Es tracta d’un conjunt de principis que tots els membres de la comunitat escolar han d’interpretar i que defineixen el CARÀCTER PROPI DE LA INSTITUCIÓ.
En aquest apartat intentarem informar a tots els membre de la comunitat escolar, els que pertanyen a aquest moment i els que s’incorporin en el futur, de QUI SOM.

I.1. – LA CONFESSIONALITAT

Som un centre privat concertat que es manifesta respectuós cap a totes les creences religioses dels membres de la Comunitat Educativa, o a l’absència de les mateixes, complint tot el que es disposa vers el respecte en la legislació vigent.
L’escola es declara laica i pluralista. És aconfessional respecte a totes les religions, tant de mestres com d’alumnes. Això vol dir que el Centre com a tal no prendrà disposicions religioses o atees, sinó de total respecte per les creences de cada persona.
D’acord amb aquesta normativa, l’ensenyament de la Religió té caràcter optatiu per als alumnes i és d’oferta obligatòria per als centres. Per als alumnes de les etapes d’Educació Infantil i Primària, serà d’aplicació el que disposen els decrets 94/1992 i 95/1992 de 28 d’abril, respectivament.
La manifestació de l’opció per la formació religiosa és totalment voluntària. En cas de no fer-la, es deduirà que es volen seguir ensenyaments alternatius.
Les hores que l’Administració reserva a l’àrea de Religió, 105 hores, s’organitzaran en horari simultani a les classes de Religió, activitats d’estudi en l’àrea de Coneixement del medi: social i cultural per tractar els continguts i els objectius que es determinen a l’annex del Decret 95/1992, de 28 d’abril.
Al col•legi resten prohibits exercicis d’adoctrinament, proselitisme o sectarisme, i els mestres que imparteixin l’àrea de religió, s’abstindran de deixar-se portar per ideologies pròpies per, partint del seu rol, influir en l’alumnat.
Cal dir que, creient que les festes populars regeixen la vida quotidiana de la societat, aquestes se celebraran sense excloure’n cap contingut fonamental.
La petició de plaça al nostre centre, que expressa l’aconfessionalitat en el seu caràcter propi, és una forma d’optar per una formació concreta, i per tant, pressuposa també l’opció per l’ensenyament aconfessional i alternatiu a la Religió.

I.2. – LA LLENGUA D’ENSENYAMENT- APRENENTATGE.

La llengua catalana, com a llengua pròpia de Catalunya, s’utilitza normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge des del primer curs de l’Educació Infantil, fins el darrer curs de l’Ed. Primària.
El català és el vehicle d’expressió normal en les activitats docents i administratives, tant internes com externes. A excepció de la llengua castellana i de les llengües estrangeres, la resta d’àrees s’imparteixen en llengua catalana. Les activitats orals i escrites, les exposicions del professorat, el material didàctic, els llibres de text i les activitats d’aprenentatge i d’avaluació es realitzen en llengua catalana. Així mateix, les reunions, els informes, les comunicacions, etc., són en llengua catalana.
En aquest marc, l’aprenentatge de la llengua catalana és la primera eina que se li proporciona a l’alumnat estranger, per tal de promoure la seva progressiva integració.
També cal dir que la major part dels alumnes que accedeixen al nostre col•legi són castellanoparlants, com ja hem fet esment en l’apartat “Factors condicionants al PEC”. En l’actualitat això no suposa cap dificultat, ja que la majoria d’ells han passat per escoles bressol on la llengua vehicular ha estat també el català.
La llengua castellana, s’introdueix al 1er nivell del Cicle Inicial, i els alumnes assimilen amb comoditat per ser, com ja hem dit, en un tant per cent elevat, de llengua materna castellana.
Com a llengües estrangeres, s’imparteix, l’anglès. El nostre centre inicia l’aprenentatge oral de la llengua anglesa al P-3 de l’Ed. Infantil, i continua així fins al 1er de CM de l’Ed. Primària. L’inici de l’aprenentatge de la llengua estrangera al nostre centre, promou en primer lloc, les competències orals tan receptives com productives, tenint present des d’un bon inici tant els aspectes fonètics com els auditius.
A partir del 2on de CM, fins el darrer curs del Cicle Superior de l’etapa Primària, s’afegeix l’ensenyament de l’expressió escrita.
En l’ensenyament de la llengua anglesa, es potencia, en general l’ús de mitjans audiovisuals que proporcionen als alumnes bons models lingüístics, a part dels que els hi poden oferir les dues especialistes que actualment treballen a la nostra escola.
Al “Projecte Lingüístic del Centre” es desenvolupen amb més profunditat els punts aquí esmentats.
I.3. – LA LÍNIA METODOLÒGICA.

Per a propiciar una metodologia consensuada entre el Claustre de mestres que ens guií a una coherència educativa creiem important posar en marxa les següents estratègies:
- L’Equip Directiu promourà el diàleg entre els professors, potenciant un sistema relacional estable.
- El grup de mestres ha de ser conscient que el seu treball està en funció de les necessitats dels alumnes. Partint d’aquest fet difícilment es poden defensar actituds insolidàries o conductes individualistes. Això suposa reconèixer el dret que té l’alumne/a a rebre un ensenyament coordinat on cada canvi de professor no suposi un canvi traumàtic i un tornar a començar en les formes d’ensenyar amb objectius totalment diferents.
- L’Equip Directiu propiciarà que el docent pugui plantejar-se objectius atractius i no rutinaris, potenciarà les possibilitats individuals de cada mestra/a per a estimular el seu sentit de pertinença a un grup que li doni l’oportunitat de demostrar les seves capacitats.
- El professorat ha d’entendre l’escola com a un tot, una organització que es mou i avança a la vegada i en la mateixa direcció. Tot el professorat ha de tenir una visió general de l’escola, no parcel•lada per nivells, cicles o etapes. Els mestres es complementen, no es neutralitzen i els avenços aconseguits per uns han d’afermar i millorar, si és possible, per altres; diferents metodologies poden portar al fracàs les fites aconseguides.
Una escola és com un vaixell que està dividit en compartiments que es comuniquen entre sí i que naveguen en un mateix sentit; els motors del vaixell l’impulsen en la mateixa direcció, i això possibilita el progrés; si els motors s’espatllen i cada un impulsa el vaixell en diferent sentit, aquest s’atura i no avança.
- La tasca escolar s’orientarà des d’una perspectiva de futur, les pautes consensuades eviten estar “sempre començant de nou”, amb el que s’estalvia temps i s’evita caure en la monotonia i el cansament.

PRINCIPIS METODOLÒGICS:
L’escola es proposa fomentar els següents principis metodològics:

RELACIÓ PROFESSORAT-ALUMNAT
Proporcionar un ambient educatiu adient tenint en compte l’aspecte afectiu i les relacions personals dins de l’aula, potenciant sempre els aspectes positius.
Aconseguir una relació professorat / alumnat basada en la confiança mútua, el respecte i la col•laboració, que facin sòlida l’autoconfiança i la millora del concepte de l’alumne/a.

ES PARTEIX DEL NIVELL DE DESENVOLUPAMENT DE L’ALUMNAT
Es porta a terme a través de l’avaluació inicial, en començar el curs i a l’inici de cada nucli o tema.
A partir de la informació sobre el nivell de desenvolupament de l’alumnat que ens aporta l’avaluació inicial, l’avaluació d’aquest serà contínua, amb observació sistemàtica i visió global del progrés dels aprenentatges dels alumnes, integrant les aportacions i les observacions efectuades en cada una de les àrees d’aprenentatge i no la suma o la combinació numèrica de resultats obtinguts en les diverses àrees.
L’avaluació es durà a terme en referència als objectius i continguts fixats al currículum i els criteris d’avaluació establerts pel nostre centre en el nostre *PEC i a les unitats de programació, posant èmfasi en l’assoliment de les competències bàsiques.
En l’avaluació es tindran en compte els progressos de l’alumnat, atenent la seva diversitat de ritmes d’aprenentatge. En relació amb aquest principi considerem fonamental fer adaptacions curriculars a aquells alumnes que ho necessitin.
Caldrà establir amb claredat els continguts que els alumnes han d’assolir a cada àrea i etapa i donar a conèixer les tècniques i destreses que hauran d’aplicar per aconseguir-los.
Atès que els ritmes personals de creixement físic i intel•lectual dels alumnes poden tenir diferències importants respecte als valors mitjans corresponents a l’edat natural; caldrà, si s’escau, adequar els continguts a l’edat, els nivells i les capacitats dels alumnes i diversificar l’aprenentatge de forma que es tingui en compte l’heterogeneïtat del grup.
AUTOAVALUACIÓ
Considerem de vital importància que l’alumnat s’autoavaluï, ja que la reflexió que es produeix li fa ser més conscient del seu progrés personal ( amb la conseqüent satisfacció personal que aquest fet comporta), o bé s’implicarà de forma més directa en aquells aspectes on hagi de millorar.
METODOLOGIA ACTIVA
Una metodologia activa, participativa i motivadora, que promogui els seus coneixement previs, l’esforç personal de l’alumne/a, l’esperit d’investigació, l’aplicació de les destreses ja apreses; implicant-lo de forma directa en el seu propi procés d’aprenentatge, evitant donar-lo tot fet.
Aquesta metodologia activa ha d’orientar a l’alumnat a una actitud crítica investigadora, on es pugui desenvolupar la seva curiositat.
Les activitats que es programin han de guiar els alumnes a una reflexió, anàlisi i finalment a la crítica i/o al contrast de les seves pròpies conclusions amb les hipòtesis prèvies.

*Considerem important l’assoliment d’un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d’autonomia en el treball escolar.

L’aprenentatge ha d’estar basat en el raonament i la comprensió ja que els aprenentatges assolits d’aquesta forma promouen un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d’autonomia personal.

CONSTRUCCIÓ D’APRENENTATGES SIGNIFICATIUS
Com ja hem dit, partirem dels coneixements i experiències prèvies dels alumnes com a base per progressar o assolir nous coneixements.
Reconeixem la dificultat que comporta la realització d’aquest principi, però des de la nostra experiència, observem que són aprenentatges que possibiliten la motivació. Aquest tipus d’aprenentatge desperta l’interès ja que connecta amb aspectes de la vida real propers als alumnes.
VISIÓ GLOBALITZADORA I INTERDISCIPLINÀRIA
Relacionar les diferents àrees de coneixements, apropant-se el més possible a la interdisciplinarietat.
Utilitzar materials curriculars diversos i aplicar activitats que promoguin l’aprenentatge interdisciplinari.
POSSIBILITAR QUE L’ALUMNAT REALITZI APRENENTATGES AUTÒNOMS.
Fomentar el pensament i el treball creatiu.
Fomentar el treball cooperatiu i en equip que promogui l’aprenentatge entre els propis alumnes. Alternar aquest treball amb el personal.
Realitzar activitats que possibiliten el treball autònom dels alumnes.
El professorat actuarà, en moltes ocasions, com a mediador o guia de l’aprenentatge dels alumnes.
ATENCIÓ A LES NECESSITATS EDUCATIVES DE L’ALUMNAT
L’atenció a la diversitat de necessitats educatives que presenten els alumnes i l’assoliment per part de tot l’alumnat de les competències que li permetin el seu desenvolupament personal i escolar és un principi comú a tots els cicles i etapes.
El professorat haurà d’organitzar l’activitat docent tenint en compte les característiques del seu alumnat i la diversitat de necessitats i ritmes d’aprenentatge.
ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
Tots els alumnes assoleixin un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i la resolució de problemes i d’autonomia en el treball escolar.
Admetem la diversitat de l’alumnat com un tret característic que defineix el gup-classe. Per tant, en el temps destinat a l’atenció a la diversitat caldrà prioritzar l’atenció als alumnes i les alumnes que mostrin dificultats en l’assoliment d’aquestes competències.
Els docents hauran de detectar, el més aviat possible, les dificultats d’aprenentatge dels alumnes i establir els corresponents programes d’intervenció per tal d’evitar el seu progressiu desfasament dels alumnes al llarg dels cursos.
Les mesures més específiques d’atenció a la diversitat podran ser organitzatives, (agrupaments flexibles, atenció en petits grups o de forma individualitzada dins o fora de l’aula, tallers, racons, treballs cooperatius, treballs per projectes, ...), però han d’incidir, fonamentalment, en les estratègies didàctiques i metodològiques i en el procés d’avaluació de l’alumnat.
ATENCIÓ ALS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS
L’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials es proporcionarà, sempre que sigui possible i adequat, en situacions generals del grup ordinari.
Per a proporcionar l’atenció a l’aula ordinària i facilitar la incorporació de l’alumnat amb necessitats educatives especials en les activitats del grup, caldrà planificar diferents formes de participació segons les diverses possibilitats d’aprenentatge de l’alumnat.
ATENCIÓ A L’ALUMNAT NOUVINGUT
El nou context social, cultural i sociolingüístic de la societat catalana del segle XXI demana una acció específica que, d’una banda, faci possible una adequada integració educativa, social i cultural de tot l’alumnat del sistema educatiu de Catalunya, que ajudi a formar una identitat catalana oberta i solidària, i que, d’una altra, permeti la consolidació de la llengua pròpia com a llengua vehicular i de comunicació als centres educatius, com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, que es basi en l’educació intercultural i que potenciï la cohesió social.
Per aquest motiu, el nostre centre defensa els següents valors transversals:
- El respecte per totes les llengües.
- La superació dels prejudicis lingüístics.
- La importància de preservar la diversitat lingüística i cultural.
- L’interès per l’aprenentatge d’una nova llengua (en aquest cas, el català).
Inclourem línies d’actuació necessàries per fomentar:
o La inclusió social i escolar de tot l’alumnat, que permetin evitar qualsevol tipus de marginació.
o La consideració de la llengua catalana com a element de cohesió social.
o La introducció a l’educació intercultural.

ENSENYAMENT OBERT
Motivar, potenciar i orientar tot tipus de comunicació: verbal, corporal, visual, plàstica, musical i matemàtica, desenvolupant la sensibilitat estètica i creativa.
Valorar tant les actituds com les aptituds.

L’ESCOLARITZACIÓ INTEGRADORA
De tot l’alumnat atenent, des d’un plantejament global de centre, les necessitats educatives dels alumnes i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la màxima participació en els entorns escolars ordinaris.

LA INTEGRACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ (TIC)
L’alumnat haurà d’adquirir, a l’educació Primària, procediments de tractament de la informació amb eines tecnològiques mitjançant la utilització de programes de suport a l’escriptura (processament de textos), al càlcul (activitats de càlcul mental, calculadora,...), a l’expressió artística (dibuix, expressió plàstica i música), recerca d’informació, entre d’altres.
Aquests recursos, de tipologies diverses com ara unitats didàctiques, programes d’exercitació i de simulació, programes lúdico-educatius, entorns per a projectes cooperatius, aplicacions ofimàtiques, continguts informatius i cercadors, tenen un gran potencial per a estimular i centrar el treball de l’alumnat, i alhora, reforcen la tasca del professorat.
Internet ofereix immenses possibilitats de disposar de recursos apropiats a les diverses àrees curriculars en una àmplia gamma de contextos didàctics i d’aprenentatge.
Considerem primordial la integració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el procés d’ensenyament- aprenentatge i l’avaluació de les diferents àrees del currículum. Per aquest motiu, el nostre centre potencia l’accés de tot l’alumnat als recursos informàtics i a Internet per al treball individual i en equip, dins i fora d’hores de classe.

RELACIÓ PROFESSORAT-FAMÍLIES
Per a nosaltres és important fer arribar a la família (entesa com les persones que tenen cura de l’alumne/a) com es treballa a l’escola. Ho transmetem a les reunions de nivell. Els casos en què es necessiti una intervenció individualitzada, clara i específica, els tractarem conjuntament en privat.
Pensem, també, que és important conèixer el tracte que reben els nens i les nenes a casa, ja que pot explicar moltes de les conductes que percebem a l’escola.
Implicar les famílies en la tasca educadora, ens ajudarà a formar els nostres alumnes. Considerem fonamental la col•laboració dels pares, mares, tutors legals en el nostre treball, tant a les activitats socials, cultural i pedagògiques del centre.

L’ÚS DE LA LLENGUA CATALANA
Defensem la importància de l’ús de la llengua catalana com a llengua d’aprenentatge i de comunicació en les actuacions docents i administratives del nostre centre.

L’IMPULS DE L’APRENENTATGE DE LES LLENGÜES ESTRAGERES
Promovem la introducció de l’aprenentatge de les llengües estrangeres (en aquest cas, la llengua anglesa) a partir del nivell de P-3 de l’Ed. Infantil.

I.4. – L’EDUCACIÓ COM UN PROCÉS INTEGRAL
Considerem l’escola com a una institució que està obligada a ensenyar i a educar.
ENSENYA instruint als alumnes en els diferents continguts i objectius que es desenvolupen als projectes curriculars de cada àrea.

EDUCA en quant té l’oportunitat de potenciar les diferents qualitats que posseeix cada alumne/a, ajudant-los a acceptar-se i a estar satisfets de com són, sense tenir que comparar-se amb d’altres persones.
Educa en quant proporciona hàbits, valors i normes per a desenvolupar-se en la vida.
Educa en el moment que potencia la solidaritat, la coeducació, la democratització de qualsevol activitat...
Educa potenciant el sentiment de què les persones formem part d’una societat que ha de basar-se en el respecte mutu.
El nostre projecte assumeix, la consecució de l’equilibri en el desenvolupament integral de la personalitat dels alumnes, valorant, el desenvolupament de les capacitats cognitives o intel•lectuals, però sense que això suposi la manca d’una programació que tingui en compte les capacitats afectives, corporals, ètiques i socials.
Entre aquestes dimensions que configuren la personalitat, ens manifestem especialment sensibles vers tot el que fa referència a la potenciació de les capacitats ètiques o de valors personals i socials (solidaritat, cooperació, tolerància, responsabilitat, no discriminació,...). Així entenem aquestes com un eix globalitzador del currículum que han d’estar presents a totes les àrees d’aprenentatge i als continguts dels diferents eixos transversals.
I.5. – IGUALTAT I PLURALISME
El centre respecta totes les ideologies i creences.
Accepta els trets definitoris d’altres cultures.
La formació moral i cívica es basa en els drets humans.
Rebutja la xenofòbia o el racisme, el classisme, o la intolerància. Valora positivament la multiculturalitat com a aspecte enriquidor de l’educació.
Integra sense cap tipus de discriminació.
I.6. – VALORS DEMOCRÀTICS
Prenen l’art. 2, apartat b) de la LODE:
Els centres no universitaris són els responsables de:
“La formació en el respecte als drets i llibertats fonamentals i en l’exercici de la tolerància i la llibertat dins dels principis democràtics de convivència”.
Es fomentaran els hàbits democràtics.
L’escola és una institució que ha d’estar regida per i pel diàleg i el respecte als altres.
Tota la comunitat escolar ha de participar en el funcionament del centre.
L’escola és oberta, basada en la participació i la col•laboració de les famílies i el professorat per a contribuir a la millor consecució dels objectius educatius.
En cap cas, es produirà manipulació o adoctrinament de l’alumnat.
I.7. – LA COEDUCACIÓ
Òbviament, l’escola es fonamenta en el principi de la coeducació, orientant activitats per a fomentar la igualtat entre els alumnes i les alumnes, eliminant mites, tabús i diferenciacions de rols entre l’home i la dona.
Els nostre centre promou la igualtat d’oportunitats per als nens i nenes i evitarà els comportaments i les actituds discriminatòries per raó de sexe o raça.
I.8. – DRETS I DEURES DELS ALUMNES
En tant que no es publiqui el nou Decret sobre drets i deures dels alumnes dels centres docents de nivell no universitari de Catalunya, el reglament de règim interior s’ha d’ajustar al que disposen el Decret 266 /1997, de 17 d’octubre (DOGC núm 2503, de 24.10.1997) i el Decret 221 /2000, de 26 de

juny, pel qual es modifica el Decret 266 /1997 (DOGC núm. 3175, de 5.7.2000), llevat que l’òrgan resolutori serà la direcció del centre.
El centre podrà resoldre els conflictes generats per conductes dels alumnes o de les alumnes contràries a les normes de convivència mitjançant processos de mediació.
I.9. – RELACIONS AMB LA COMUNITAT I LA GESTIÓ ADMINISTRATIVA
La gestió ha de ser democràtica promovent la participació activa de tots els membres de la comunitat educativa, mantenint una actitud oberta a la participació dels mateixos, per a potenciar la consecució dels objectius generals del centre.
La gestió del Centre es porta a terme des de la titularitat, com a propietària de l’escola; l’Administració com a institució que subvenciona l’escola; i la Direcció que es responsabilitza de la part pedagògica i administrativa, amb la col•laboració de l’Equip Directiu i el Consell Escolar, en aquells aspectes que determina el RRI.
El professorat no participa directament d’aquesta gestió, com tampoc no ho fan les famílies. La presentació d’aquests col•lectius en la gestió es fa a través de sengles representats en el Consell Escolar o bé l’AMPA, que tenen caràcter assessor sense capacitat de gestió directa.
2.0. – L’ACCIÓ TUTORIAL
Partint de l’ensenyament integral, el mestre/a, tutor/a d’un nivell ha de ser qui més temps passi amb el grup, d’aquesta forma, podrà encarregar-se dels aspectes de desenvolupament, maduració, orientació i aprenentatge del seu grup i de cada un dels alumnes que ho formen.
El tutor/a d’un grup posarà especial atenció a la integració de l’alumnat amb sí mateix i amb el món que l’envolta; al desenvolupament de les seves aptituds i a l’orientació de les seves actituds; i fomentarà els processos de maduració i aprenentatge.