|
SANT JORDI 
De
la mà de Sant Jordi ens arriba la Primavera. Aquesta és
l'estació que en el seu inici (21 de març) el dia és
tan llarg com la nit (equinocci), i en el seu final (21 de juny), el dia
és el més llarg i la nit la més curta de l'any (solstici).
Sant
Jordi, màrtir d'una llegenda
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta
cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades
i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició
catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
LA
LLEGENDA
Diuen
que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible,
que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè
pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava
l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall
dels ramats i de les gents, per aquesta raó arreu d'aquella contrada
regnava el terror més profund.
Les gents van pensar
donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així
deixaria de fer mal a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar
bon resultat. El cas difícil va ser trobar qui es sentís
prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge.
Tot el veinat va concloure
fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell
que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es
va fer durant molt de temps.Heus
ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada
a ser presa del monstre.
La princesa era jove, gentil i
gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia.
Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però
el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant
era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així,
el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar
a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i
alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona
caminant se li va presentar un
jove cavaller, cavalcant en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada
i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de
pressa, ja que per allí rondava una fera que així que el
veiés se'l cruspiria. El cavaller li digué que no temés,
que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia
vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar
del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc
del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre. Entre
aquestes, la fera va presentar-se i Sant Jordi la va escometre i d'una
llançada la va malferir.
De la sang del ferotge drac va
brollar una rosa vermella que el nostre forcívol cavaller va regalar
a la formosa princesa.Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament,
talment com havia aparegut.
(Text
extret del Costumari Català de Joan Amades. )
St.
Jordi: És el patró de Catalunya. És un dia de treball
però hi ha el costum de fer un regal: un llibre per als homes i una
rosa per a les dones. El llibre i la rosa han esdevingut els símbols
moderns de la Diada de Sant Jordi.
© DEPARTAMENT DE
LLENGUA CATALANA - ESCOLA LUMEN
|
SETMANA
CULTURAL
|
|