Documento sin título

Antigament es creia que l'origen del Carnaval estava en les Saturnàlies romanes, on els esclaus prenien cert poder durant uns dies i era costum triar un rei saturnalici, que havia de ser obeït en tot. El nostre ninot Carnestoltes, rei dels poca-soltes, en pot ser una derivació d'aquesta antiga tradició romana.

Durant el Carnaval la inversió de l'ordre habitual de les coses pren una significació important.

Carnaval és una festa mòbil, que se celebra sempre en lluna nova. Les festes lunars depenen del primer pleniluni de primavera de diumenge de Rams fins al diumenge de Resurrecció (en la cultura cristiana), i hem de comptar d'aquí cap endarrera per situar la festa. Hom diu que la setmana de Carnaval és una de les setmanes més fredes de l'hivern.

En començar la setmana, un ambaixador del Carnestoltes anuncia amb un ban les festes que s'aproximen. En aquest Pregó, es comunica el programa d'activitats que els/les alumnes han d'anar seguint fins l'arribada d'en Carnestoltes.

Dijous Gras (sis dies abans de Dimecres de Cendra): se sol considerar el primer dia de Carnaval. És el dia de menjar-se la truita de botifarra d'ou i, de postres, coques de llardons.
Divendres de Carnestoltes: és dia de disfresses, de màscares,... i de Rua pels carrers del nostre barri. Alumnes i mestres desfilen disfressats pels carrers del barri de la nostra escola.
Dimecres de Cendra: és el primer dia de Quaresma. És "l'enterrament de la sardina", en Carnestoltes s'acomiada fins l'any vinent.

CARNAVAL: ACTIVITATS DE LA FESTA
"DE NADAL A CARNESTOLTES SET SETMANES DESIMBOLTES"
L'ORIGEN DE LA FESTA Antigament es creia que l'origen del Carnaval estava en les Saturnàlies romanes, on els esclaus prenien cert poder durant uns dies i era costum triar un rei saturnalici, que havia de ser obeït en tot. El nostre ninot Carnestoltes, rei dels poca-soltes, en pot ser una derivació d'aquesta antiga tradició romana. Durant el Carnaval la inversió de l'ordre habitual de les coses pren una significació important. Carnaval és una festa mòbil, que se celebra sempre en lluna nova. Les festes lunars depenen del primer pleniluni de primavera de diumenge de Rams fins al diumenge de Resurrecció (en la cultura cristiana), i hem de comptar d'aquí cap endarrera per situar la festa. Hom diu que la setmana de Carnaval és una de les setmanes més fredes de l'hivern. ("Col.lecció l'Olla de Grills" Ed. GRAÓ) CALENDARI El ritual actual del Carnaval adoptat a l'escola és, més o menys, aquest: En començar la setmana, un ambaixador del Carnestoltes anuncia amb un ban les festes que s'aproximen. En aquest Pregó, es comunica el programa d'activitats que els/les alumnes han d'anar seguint fins l'arribada d'en Carnestoltes. Dijous Gras (sis dies abans de Dimecres de Cendra): se sol considerar el primer dia de Carnaval. És el dia de menjar-se la truita de botifarra d'ou i, de postres, coques de llardons. Divendres de Carnestoltes: és dia de disfresses, de màscares,... i de Rua pels carrers del nostre barri. Alumnes i mestres desfilen disfressats pels carrers del barri de la nostra escola. Dimecres de Cendra: és el primer dia de Quaresma. És "l'enterrament de la sardina", en Carnestoltes s'acomiada fins l'any vinent. OBJECTIUS DE LES ACTIVITATS Experimentar les tradicions Utilitzar diversos materials com a suport artístic i creatiu en la confecció de la disfressa. Descobrir com modificar la imatge personal a partir d'una disfressa. Compartir i ajudar en el treball. Utilitzar diverses eines plàstiques de forma creativa. Aplicar activitats relacionades amb el Carnaval de forma interdisciplinària.

© COMISSIÓ DE FESTES - ESCOLA LUMEN